Ciutat de Mallorques, 25 de desembre de 2007
Manifest PÈL CAPELL contra el seny i l’utilitarisme de la literatura
(i altres conceptes semblants)
Nosaltres sols, com a lletraferits/des i lletracremats/des que som, invocam els nostres avantpassats més heterodoxos i forassenyats perquè ens mostrin el camí de la perdició. El nostre clam és insostenible, però imprescindible. Les nostres idees són insuficients, però ens conforten. Som consumistes compulsius: volem devorar l’art. Som peluts sense remei: de les aixelles ens broten mots obscens; del sexe ens en neix la saba nova, la fortor del verb gerundi.
- Ens oposam bel·ligerantment a: les capelletes, les reunions de saló, els premis literaris rancis i donats d’avant mà, els concursos jocfloralescs, els cenacles institucionals, les prostitutes institucionals, les condecoracions institucionals, la cultura en minúscula, la corrupció en majúscula, les revistes folkloristes, els periòdics costumistes, la televisió autonomista, la política reformista, la insurgència reaccionària, les modes apàtrides, la postmodernitat profilàctica, la poètica didàctica, la teatralitat dubtosa, la condescendència política, ...
- Reivindicam l’abolició de tot organisme destinat al control cultural, així com també la de totes les empreses que es dediquen a l’explotació i la compra-venda de béns culturals sense cap tipus d’escrúpols. La cultura no és propietat de ningú, ni de les institucions ni de la iniciativa privada. Contra l’elitisme i el dirigisme cultural.
- Reivindicam la dignificació de la figura del creador, deslliurat de qualsevol aureola mítica o mística. El seu treball és una contribució a la comunitat i, com a tal, ha de rebre la mateixa consideració que qualsevol altre. És tan artista el poeta com el marger, el forjador com el dramaturg, l’il·lustrador com el perruquer.
- Reivindicam una literatura compromesa, al marge de tota imatge pseudorupturista o alternativa que pugui resultar enganyosa.
- Reivindicam l’absurd com a forma de coneixement. Només la manca d’una lògica causal ens fa lliures, si bé, no del tot feliços. Reivindicam l’ús de: el casset habitualment, el ventilador a l’hivern, les agendes escolars periòdicament, el dòmino de tant en tant, la quimera cada dia, el telèfon mai, les postals per Pasqua, i sobretot la fruita del temps.
- Qüestionam els estereotips que ens volen imposar a través de discursos androcèntrics i que fan ús de la intel·ligència per autosatisfer-se i envidam per abolir qualsevol manifestació de superioritat basada en fal·làcies històriques misògines.
Signat: Col·lectiu Pèl capell, exili interior. (Joan Tomàs Martínez, Joan Fullana, Glòria Julià i Pau Vadell).
http://pelcapell.googlepages.com
pelcapell@gmail.com