268

Pèl capell 268.

"M’enfony en un cony de lluna. Voler conèixer MMM sense trencar-me els collons, sense embuts, és quelcom qui vol i vetlla aquell “Drac mut, llengua estroncada que se sap supervivent, encara, mentre la ferida adolli”, clar que MMM es sentia “Donzella esmorteïda, colonitzada i sense llengua”. Tot aquest sentiment de guerra constant –segurament recordau aquella cita tan repetida “ésser dona, de classe baixa, de nació oprimida” – és un constant desencís que perboca a una pertorbació i al retrobament d’un nou món on el conte, i la lluna del conte, són la pàtria sentida en la que les emes de MMM poden ensabonar-se plenes de plaer."